PNDD: superglue per a porcelana esmicolada!

La setmana passada els secretaris generals de Comissions Obreres de Catalunya i de la Unió General de Treballadors de Catlunya, en Joan Carles Gallego i en Josep Mª Álvarez respectivament, enviaven una carta al Coordinador del Pacte Nacional pel Dret a Decidir demanant una reunió amb caràcter d'urgència del grup promotor del Pacte. El dimecres els membres del Pacte rebíem el correu de convocatòria i avui hi ha hagut la trobada.

Vista panoràmica des del meu raconet de taula, entre la FATEC i el DESC.

Han tornat les dinàmiques poc esplaieres o escoltes. Després d'una contextualització per part de la Presidenta De Gispert, del Coordinador del Pacte, el Sr. Rigol, i del President Mas, s'ha iniciat una ronda d'intervencions. Una intervenció de gairebé cadascuna de les 65 entitats i institucions assistents.

A diferència de les anteriors trobades, i a petició de Josep Mª Álvarez, han obert la ronda els partits, de menor a major (com és tradició al Parlament), començant per la CUP. Al Parlament no estan acostumats a que participin partits o agrupacions sense representació parlamentària, després de la intervenció de David Fernàndez, el President Rigol ha demanat disculpes perquè haurien d'haver començat els diferents partits no parlamentaris de la sala: Avancem, Nova Esquerra Catalana, Socialisme, Catalunya i Llibertat, Moviment Socialista, Reagrupament...

Després de la CUP i dels partits sense representació parlamentària, s'ha seguit amb l'ordre de menor a major número diputats i diputades: ICV-EUiA, ERC i CIU. Un cop fetes les intervencions dels Partits que donen suport al Dret a Decidir, s'ha iniciat la roda d'intervencions d'institucions i entitats. 

L'Ajuntament de Barcelona, les quatre Diputacions catalanes, entitats empresarials, sindicats, entitats culturals, veïnals, associacions de tot tipus, una mostra més representativa de la societat civil del que estem acostumats i acostumades darrerament.

Tot seguit, la intervenció, no del tot literal, que he fet jo en nom del Moviment Laic i Progressista:

Bon dia a totes i tots,
Intentaré ser breu, tot i que no sempre me'n surto.
Primer de tot, m'agradaria agrair la convocatòria d'aquesta trobada, com a espai plural i representatiu de la riquesa i varietat de la societat civil catalana.
Tot i això, un lament, sobretot en clau de futur, per aprendre dels errors. Aquesta convocatòria, com ja han dit el senyors Junqueras i Gallego, arriba tard.
A banda d'això, una altra qüestió en relació al propi pacte. El grup promotor som gairebé 70 membres en representació de les més de 3.000 entitats adherides al Pacte Nacional. Cal desbordar la dinàmica de partits. I això és una exigència amb una gran dosi d'autoexigència a les pròpies entitats. És una llàstima que avui portem una proposta de document i no haguem pogut treballar abans les entitats i només s'hagi cercat el consens dels partits.
Dit això, i parlant d'un document que encara no hem vist, segons els apunts que ha fet el senyor Rigol, és d'agrair l'esforç que s'ha fet per defensar el dret a decidir de la ciutadania de Catalunya, no exclusivament de la proposta del Govern cara al 9N.
Per últim, tot i que l'adversari és fort, com deia el President Mas, dues reflexions: no tenim un únic adversari (l'estat espanyol) com es deia abans, en tenim molts de defensors dels status quos del país.
I aquests adversaris forts de l'exercici del Dret a Decidir requeriran que ens centrem en garantir l'exercici en plenes condicions democràtiques, ara bé, no podem centrar única i exclusivament el debat en aquest tema. Hem parlat més de pobresa energètica perquè "Espanya ens ha robat el Decret de mesures contra la pobresa energètica", suspès pel Tribunal Constitucional, que no per la pròpia aprovació del Decret fa uns mesos. Un Decret que tot i insuficient, abordava un tema central, per desgràcia, a l'actualitat del país.
Per últim, m'agradaria citar un llibre editat per una de les entitats de l'MLP, el llibre "Volem, podem, sabem: Participem!" editat per Esplais Catalans. Per participar cal voler, això ho tenim amb un 80% de la població, sembla, d'acord amb el dret a decidir. Per participar cal poder, aquí ja ho tenim més pelut, portem mesos buscant la manera d'exercir el dret. I per últim, per participar cal saber, i aquí és on tenim un autèntic problema. Els darrers mesos, davant les negatives i cops de porta de les institucions espanyoles, el debat s'ha centrat en si consulta sí o consulta no. Hem de garantir que quan duguem a terme l'exercici del dret a decidir la ciutadania tingui informació veraç i efectiva per escollir racionalment les millors opcions.
Moltes gràcies.

Tenint en compte que era dels últims, poc després de la meva intervenció s'ha repartit la proposta de manifest i el senyor Rigol n'ha fet la lectura. Aquí teniu el manifest:

Manifest presentat avui a la reunió del Pacte Nacional pel Dret a Decidir

Posteriorment a la lectura, s'ha obert un petit torn de paraules on s'han esclarit alguns punts, sobretot referents al final del quart paràgraf "a treballar conjuntament per tal de poder exercir plenament el nostre Dret a Decidir". Això fa referència a que no només és garantir el 9N.

He fet tres reflexions:

• D'una banda m'he sumat a les reflexions de na Marta Rovira i de Carme Forcadell (a l'anterior reunió del PNDD) sobre que els documents s'enviïn amb temps i forma per poder fer la reflexió conjunta a les entitats, ja que la meva veu i opinió és irrellevant si no trasllado el sentir de la meva entitat. 
• He demanat que en documents com aquest no es parli només de "conciutadans", "tots" i "ciutadans" sinó que hi incorporem sens falta les "conciutadanes", "totes" i "ciutadanes".
• I, per últim, he demanat evolucionar la definició de "tots els que viuen i treballen a Catalunya" ja que hi ha una cinquena part de la població, percentatge més alt en cas de la gent jove, que voldrien treballar i no poden.

Per cert, després de la meva intervenció sobre el fet que s'hagués obviat les dones en la redacció del manifest, la senyora Forcadell ha manifestat que estava d'acord que s'incorporés, que "quedava bé". Doncs no, no és per quedar bé que algunes entitats defensem els drets de les dones i la igualtat de tots i totes. És per això que algunes entitats defensen el dret a decidir dels catalans i catalanes alhora que defensen el dret a decidir de les dones.

Com a reflexió final, tornar a constatar que a la reunió érem 67 persones, de les quals només 13 eren dones, i només 3 o 4 érem menors de 30. Seguim amb la necessitat d'eixamplar el Dret a Decidir, en molts aspectes.

Reunió del Pacte Nacional pel Dret a Decidir

Ahir al matí el Moviment Laic i Progressista vam assistir a la segona reunió del Pacte Nacional pel Dret a Decidir. Una reunió on es presentava un document amb suggeriments per a dur a terme durant el 2014 en base al Manifest acordat al juny passat.

Una reunió amb una alta expectació mediàtica...focalitzada en poques persones.

La "dinàmica" de la reunió va ser molt poc esplaiera o escolta, li faltava molt de ritme... Benvinguda per part de la Presidenta de Gispert, intervenció del President Mas, intervenció del Coordinador del Pacte, el President Rigol, intervencions de gairebé tots els presents (érem 67 a la taula!!) i cloenda per part del President Mas i la Presidenta de Gispert.

Després d'aportacions de tot tipus, defensant la candidatura única a les europees, per exemple, aquesta ha estat la meva intervenció en nom de l'MLP:

"El Moviment Laic i Progressista agrupa vora 200 entitats de base. Esplais, agrupaments escoltes, casals de joves, ateneus i d'altres projectes que decideixen en el seu dia a dia amb un objectiu compartit: assolir les més altes cotes de felicitat individual i col·lectiva.

Per assolir aquesta felicitat individual i col·lectiva és bàsic poder decidir el nostre futur personal i col·lectiu però aquest dret a decidir ha d'anar molt més enllà del procés iniciat al voltant de la definició de l'Statu Quo del país, molt més enllà de si estat federat, associat, sí-sí, sí-no...

Igual que defensem el dret a decidir pel país, hem de defensar el dret a decidir lliurement de les dones, que està francament en qüestió, el dret a decidir de l'associacionisme o de la ciutadania a nivell local.

Cal cercar la implicació de la ciutadania en marcar el projecte de país però aquesta aposta per la implicació ha de ser real i anar més enllà de les convocatòries electorals o la consulta, que també.

El Pacte ha de ser un espai de trobada i de compartir, però no cal compartir-ho tot. Ni les associacions ni els partits. No hem de reduir l'acció de les associacions a un tema ni el programa dels partits a un sol punt. Caldrà vigilar que els suggeriments del document siguin això, suggeriments, i no pautes o directrius. Alhora, caldrà anar en compte per defugir del paternalisme de les administracions i que els espais del Pacte siguin espais de trobada i col·laboració.

Per últim, una crida a no dividir el país. Una crida a que la cohesió social no sigui el preu a pagar per l'exercici del dret a decidir ni acabem amb un país dividit entre bons i mals catalans. Per construïr un país no podem fer-ho basant-nos en deconstruïr el que tenim."

Per cert, a la taula, dels 67 membres només 13 eren dones i, podríem fixar-nos també en les edats on els i les joves també sortiríem mal parats. Haurem d'eixamplar, en molts aspectes el Dret a Decidir.