#29m Vaga General

#29m VAGA GENERAL!

Fa un munt que no escric res... però aquesta setmana ho necessito.

Tinc pendent parlar del Pla d'Actuació Municipal, però això pot esperar, avui parlaré de la Vaga General.

Des del Consell de la Joventut de Barcelona donem suport a la convocatòria de vaga general, tal com vam decidir en Assemblea el dia 10 de març. Els i les joves no podem restar quiets i callats davant aquest retrocés en drets que se'ns planteja.

Avui fèiem dues activitats simultànies de suport a la vaga. D'una banda organitzàvem una xerrada de "Raons per la Vaga General" amb una xerrada de  Ramón Alós (professor de Sociologia de la UAB especialitzat en treball i relacions laborals. Ha fet recerques en negociació col·lectiva, afiliació sindical...) i el posterior visionat de la pel·lícula "El efecto Iguazú" sobre les reivindicacions dels treballadors i treballadores de Sintel a Madrid.

D'altra banda, ens sumàvem a la convocatòria de la plataforma "Prou Retallades!" d'entitats i associacions que donem suport a la Vaga. 

Som més de 1000 les entitats que donem suport a aquesta vaga, 200 les que formem la plataforma Prou Retallades i més de 50 les que avui ens hem aplegat a Barcelona en un acte de suport a la Vaga.

La CONFAVC, la FAVB, el CJB... i d'altres associacions hem mostrat el nostre suport i hem demanat la mobilització el dijous.

Vídeo-resum de l'acte del Canal UGT (minut 3:30)

Per què dono suport a aquesta vaga?

Alguns mitjans han descobert ara que els i les joves som una generació precària... Doncs sí, ho som. Ara bé, no és nou.

Algunes dades...

• A Catalunya, 4t Trimestre 2011: 47'9% atur entre 16 i 24 anys (més del doble que la taxa d'atur general)
• En 4 anys han desaparegut 281.000 llocs de treball a Catalunya, dels quals el 85'9% eren ocupats per gent jove
• A BCN en 4 anys l'atur registrat ha crescut en més de 7.300 persones.
• La taxa d'emancipació el 2007 era d'un ridícul 32'9% (en el seu màxim històric!!) dels i les joves entre 16 i 29 anys emancipats.
• Actualment la taxa d'emancipació ha retrocedit fins al 27'2%

Actualment, i seguint amb la mania de posar etiquetes, som la Generació Ni-Ni: ni estudiem ni treballem.

• No estudiem: augment de preus en taxes universitàries, Llei d'accés a l'advocacia, retallades en educació...
• No treballem: com dèiem, la meitat dels i les joves no treballen, i no és per que no vulguem.

Davant això, des del CJB fa temps que reivindiquem ser "L'autèntica Generació Ni-Ni": la que ni suda ni es conforma. No ens resignem a ser la primera generació que viurem pitjor que els nostres pares i mares, perdre'm drets que van lluitar les generacions anteriors...

Per això diem: NO CLAUDIQUEM! I per això ens sumem al que ha de ser una autèntica Vaga General, no només laboral.

És trist haver de lluitar per conservar els drets adquirits però hem de ser combatius en la defensa dels nostres drets. Ja ens oposàvem a l'anterior Reforma Laboral de l'anterior govern de l'Estat però aquesta Reforma encara aprofundeix més en la retallada de Drets i en la indefensió absoluta dels i les treballadores en el món del treball.

La gent jove no volem haver de marxar del país per poder iniciar el nostre projecte de vida autònom, ni al Quebec, ni a Lapònia, ni enlloc... Aquesta opció ha de ser una opció personal, no l'única ni obligatòria.

Per tot això, el #29M: Vaga General!

No callarem!

Avui el Consell de la Joventut de Barcelona i la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona fem públic el nostre posicionament contrari a la darrera onada de retallades que el President de la Generalitat va anunciar just dos dies després de les eleccions.

Vam lluitar per aconseguir el Metro els dissabtes a les nits i no callarem, no deixarem que ens el tanquin. No restarem a l'espectativa veient com ens pugen les taxes universitàries i queda limitat l'accés als estudis superiors. No deixarem que ens cobrin 9€ per una T-10, seguirem reclamant una tarificació que fomenti l'ús del transport públic i no exclogui a ningú, al final resultarà que només podran pagar el transport públic aquells i aquelles qui no el fan servir ni per casualitat...

A banda de les mesures en si mateixes, no puc deixar d'indignar-me quan veig les maneres i tempos usats... Fa uns dies, estant en campanya, el Sr. Duran ens deia que no díria les seves propostes per no perdre vots i, a dos dies de guanyar les eleccions, ens surten amb noves mesures. Pensava que això de les eleccions anava diferent, que primer es feien les propostes, la gent valorava les diferents opcions i després s'aplicava el programa que la gent havia validat...ai, il·lús de mi...

I per últim, no només els tempos usats són indignants...és el segon cop que el Govern ens amenaça de tancar el Metro els dissabtes a les nits. Ara s'hi afegeix l'augment de preu de la T-10, la targeta més usada, fins als 9€. Al cap de poca estona surt un altre membre del govern contradient aquestes informacions... Doncs bé, siusplau, li demano a la Generalitat que governi...però que deixi d'enviar globus sonda, que això, no toca.

LA FAVB I EL CJB CONSIDEREN QUE L'APROFUNDIMENT EN LA POLÍTICA DE RETALLADES POSA EN RISC LA COHESIÓ SOCIAL

Des de la FAVB (Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona) i el CJB (Consell de la Joventut de Barcelona) volem expressar el nostre rebuig i preocupació per les recents mesures d'austeritat decretades pel govern català. Considerem que aquestes mesures, que s'afegeixen a la política de retallades en serveis socials bàsics com la Sanitat i l'Educació, suposen un esforç addicional difícilment assumible pels sectors desafavorits que es troben amb unes economies familiars fortament endeutades i greus dificultats per accedir a una feina estable, donada la situació d'atur creixent.

Advertim que l'augment dels preus públics i l'empitjorament del servei ofert en sectors bàsics com l'aigua i el transport públic (que es proposa augmentar el preu fins als 9€ i tancar el servei de Metro els dissabtes a la nit), així com la introducció del copagament farmacèutic, pot comportar greus efectes sobre la cohesió social ja que afecten a necessitats bàsiques de la ciutadania com la mobilitat, la salubritat i el dret a la salut i tenen una forta incidència en aquells col·lectius amb més dificultats (gent gran, famílies amb baix nivell d'ingressos, joves, població d'origen immigrant,...). Alhora, des del convenciment que la formació és bàsica, i que aquesta ha de ser pública i de qualitat, en un moment de crisi econòmica considerem que adquireix un paper central per a augmentar la productivitat i reduir les taxes d’atur que pateix la població catalana i, especialment, la joventut. És per això que ens preocupa especialment l’augment de les taxes universitàries, que frenarà l’accés a l’educació superior a un sector significatiu de la gent jove.

D'altra banda, trobem especialment preocupant que es vulgui carregar un cop més el desgavell de les finances de la Generalitat de Catalunya en els sectors populars, mentre es continua traspassant diner públic als responsables d'aquesta crisi (grans promotors immobiliaris, bancs i institucions financeres). Així mateix, demanem a l'Ajuntament que faci de contrapès i sigui contundentment contrari a les retallades del Govern de Catalunya.

Des del moviment associatiu veïnal i juvenil, també volem constatar els mètodes usats, així com el moment escollit per a fer l'anunci, dos dies després de les eleccions i després d'una campanya en la que no s'havia proposat cap de les mesures. És remarcable, també, que el govern usi la política de globus sonda, com en el cas del metro nocturn que és la segona vegada que s'anuncia el seu tancament i posteriorment es fa marxa enrere.

Els ciutadans i ciutadanes no som responsables del dèficit de les institucions públiques i d'un model de finançament insuficient per a cobrir les competències actualment transferides al govern de la Generalitat de Catalunya. És responsabilitat dels poders públics cercar solucions a aquests dèficits i fer-ho sense afectar la cohesió social, sobretot quan el país es troba en una situació econòmica tant delicada. En aquesta direcció comptaran amb la complicitat del moviment veïnal, juvenil i ciutadà. En aquest sentit, demanem un canvi de rumb en les polítiques d'austeritat, incorporant mesures de fiscalitat progressiva com la revisió dels trams impositius, l'impost a les grans fortunes, la recuperació de l'impost de successions, el canvi del model de tributació de les SICAV i el control de l'evasió fiscal. Alhora, demanem un replantejament de les polítiques socials des d'una vessant inclusiva, per afrontar els nous reptes derivats de la situació de crisi que travessem. De no fer-ho així, ens trobarem davant una situació de fractura social amb greus conseqüències per l'esdevenidor del nostre país i societat.

Barcelona, 25 de novembre de 2011

Diari amic

Avui he assistit a la presentació d'un projecte molt interessant per a les associacions de la ciutat de Barcelona.

Un cop he trobat la seu del Banc dels Aliments, qui hi hagi anat ja sabrà que difícil és anar en transport públic a la Zona Franca, hem fet una visita a la fundació del Banc dels aliments i posteriorment una roda de premsa per presentar el projecte.

L'edició de Barcelona del diari "20 minutos" ha tret a la llum el Diari Amic. La proposta del diari gratuït és donar a conèixer les propostes i actuacions d'algunes de les associacions, fundacions i entitats de la ciutat de Barcelona.

I no només col·laboren a difondre les actuacions sinó que un percentatge dels beneficis publicitaris reverteixen en el propi projecte explicat al diari amic.

Avui ha sortit a la llum el primer número del Diari Amic, dedicat al Banc dels Aliments. El proper número serà l'11 de gener i les protagonistes serem les associacions juvenils de la ciutat de Barcelona, que fem una tasca important però sovint només sortim als mitjans quan la caguem...

Sovint, quan parlem amb en Joan (joanvallve.blogspot.com), no arribem a arreglar el món però acabem arribant a la conclusió que a l'estat espanyol i a Catalunya tenim força dèficits...i un d'ells és en l'aspecte dels mitjans de comunicació. Uns mitjans al servei d'uns interessos molt concrets i que sovint obliden el seu objectiu que hauria de ser el garantir el dret a la informació de la ciutadania.

Quan un veu aquest panorama, agraeix la tasca d'alguns mitjans de comunicació que surten d'aquest guió majoritari. És d'agraïr la tasca dels mitjans de comunicació comunitaris, de barri, associatius i que fan d'altaveu de les iniciatives ciutadanes.

Però encara és més remarcable que un mitjà de comunicació de masses deixi a una banda el benefici econòmic i no sigui aquesta l'única fita que busquin. I el 20 minutos ha estat un diari de referència en aquest aspecte, per exemple al no acceptar anuncis de prostitució, enfront d'aquells diaris moralistes que no ho són a l'hora de passar per caixa.

Val a dir, que donant suport al projecte hi ha l'Ajuntament de Barcelona, que fa una aportació econòmica garantint-ne la viabilitat mínima necessària. Qui em conegui sabrà que no vaig votar al partit que avui governa la ciutat, però crec que en això han estat coherents. Durant anys van criticar la despesa publicitària de l'Ajuntament i van prometre rebaixar-la i reconduir-la. 

Rebaixar, no se si l'han rebaixat però el que sí han fet és que la despesa publicitària no només serveixi per publicitar accions municipals sinó que també serveixi per visualitzar la tasca d'entitats i associacions que també fan servei públic a la ciutat, com a mínim en aquest projecte.

Aquí estem...

Feia temps que em plantejava si m'obria o no un bloc personal...

Ara que ja no està tant de moda, i que una formació m'hi obliga, m'he decidit. Espero poder mantenir aquest espai obert i penjar-hi reflexions personals amb la regularitat que és necessària.

Suposo que en els temps que corren se'm fa necessari buidar el pap. Espero ser capaç de parlar de tot, i que el bloc m'atrapi i pugui anar més enllà del simple ús "acadèmic".

La foto és una declaració d'intencions..la idea és parlar des del meu punt de vista de la ciutat de Barcelona, de Catalunya, de l'estat espanyol, del món...i també de cine, de llibres, música...

També espero que us dediqueu a fer comentaris i a críticar-me tot allò que no us agradi. Agrairé que em digueu allò que us agradi :)